2. Biografia
3. Ford motor company i La companyia d'aviació de Ford
3.1. Ford T
3.2. Ford A
3.3. Invenció de la producció en sèrie
3.4. Aviació
4. Antisemitisme
4.1. El jueu internacional
5. Mort
6. Cronologia
Època que va viure
1ª Guerra Mundial
La Primera Guerra Mundial o Gran Guerra fou un conflicte armat que va tenir lloc entre 1914 i 1918, y que v produir mes de 10 milions de morts. Mes de 60 milions de soldat europeus foren mobilitzats desde 1914 fins a 1918. Originat a Europa per la rivalitat entre les potencies imperialistes, es transformà en el primer en cobrir mes de la meitat del planeta. En el seu moment va ser el conflicte mes sagnant de la historia. Abans de la 2ªG.M., esta guerra es solia dir la Gran Guerra o la Guerra de Guerres. Fou la segona guerra mes nociva de la historia després de la 2ªG.M.
Període entre guerres
Els primers anys de la postguerra van estar marcats per la dificultosa aplicació dels tractats de pau de 1919. No obstant això, la segona meitat dels anys vint es va obrir un període de concòrdia internacional que va il·lusionar als contemporanis.
La depressió de 1929 y el ascens de Hitler al poder demostraren el caràcter efímer de este temps de harmonia. Els anys trenta prepararen el camí cap a una segona y encara mes destructiva conflagració mundial.
Crisis financera any 29
El Crack del 1929, també anomenat la caiguda de la Borsa de Wall Street, representa la fallida del mercat de valors que ocorria a finals d'octubre, de 1929. Començava el 24 d'octubre "Dijous negre" i continuava fins el 29 d'octubre de 1929 "Dimarts negre", quan el valor de les accions en el New York Stock Exchange (NYSE) queia de forma imparable. De fet, els darrers dies varen viure una agitació del mercat amb fortes vendes provocades per pànic intercalat amb períodes breus de recuperació... Era el principi de la gran depressió.
2ª Guerra Mundial
La segona Guerra Mundial va ser el conflicte mes gran i sagnant de la historia mundial, en el que es van enfrontar les Potències Aliades y les Potències del Eix, entre 1939 i 1945. Les forces armades de mes de setanta països participaren en combats aeris, navals i terrestres. Per efecte de la guerra va morir al voltant del 2% de la població mundial de la època, la seua major part civils. Com conflicte mundial va començar el 1 de setembre de 1939 per a acabar el 2 de desembre de 1945.
Biografia
Autobiografia
Jo vaig nàixer en una petita granja, a un poble rural a l’oest de Detroit, Greenfield. Els meus pares van ser en William Ford i en Mary Litogot. Mons pares de eren de descendència anglesa, però havien viscut a Irlanda. A la família érem 5 germans: jo en Henry, Margaret, Jane, William i Robert
Durant l’estiu de 1873, vaig veure per primer cop una màquina autopropulsada: una de vapor que podia ser utilitzada per activitats agrícoles. L’operador Fred Reden l’havia muntat sobre rodes, que les havia connectat mitjançant una cadena. Em vaig quedar meravellat amb la màquina i en Reden em va ensenyar com encendre y fer anar el motor. Jo mes endavant vaig dir que l’experiència esta va ser la que em va ensenyar que jo era un enginyer per instint.
Aquesta passió pels motors la vaig portar fins a ma casa. Mon pare em va donar un rellotge de polsera al començament de la meva adolescència. Als 15 anys tenia una bona fama de reparador de rellotges, havent fet ja mes d’una dotzena de reparacions als amics i veïns.
La meva mare va morir el 1876. Va ser un colp molt dur que em va deixar destrossat. Mon pare s’esperava que jo finalment em faigues carrec de la granja familiar, però jo odiava este treball. Per altra banda, amb la meva mare morta ja no quedava res a la granja que m’atragués. Mes tard vaig confesar, “Mai vaig tenir un amor particular per la granja. Era la mare a la granja a la que estimava”.
Al 1879 vaig deixar ma casa i em vaig dirigir a Detroit per treballar com aprenen de maquinista, primer vaig treballar a F.Flower & Bros., i més tard a Detroit Dry Dock Co. Al 182 vaig tornar a Dearborn per treballar a la grnja i em vaig encarregar de l’ús de la màquina de vapor portàtil Westinghouse fins a convertir-me en un expert. Açò em va dur a ser contractat per la companyia Westinghouse per a donar servei a les seves màquines de vapor.
Durant el meu matrimoni amb Clara Bryant al 1888, em vaig mantenir gracies la granja i treballant en una sembradora. Vam tenir un únic fill: Edsel Bryant Ford.
Ford motor company i La companyia d'aviació de Ford
Henry Ford va obtenir l'èxit en el seu tercer projecte empresarial, llançat al 1903: la Ford Motor Company, fundada en 1903 junt amb altres 11 inversors i amb una inversió inicial de 28.000 dòlars . En un automòbil de recent disseny, Ford va fer una exhibició en la que el cotxe va recórrer la distància d'una milla en el llac gelat de St. Clair en 39,4 segons, batent el rècord de velocitat en terra. Convençut per aquest èxit, el famós pilot de cotxes Barney Oldfield, que va anomenar a aquest model de Ford "999" en honor a un dels vehicles de curses de l'època, va conduir el cotxe per tot el país, fent que la nova marca de Ford fos coneguda en tots els Estats Units. Ford també va ser un dels primers impulsores de las 500 milles d'Indianapolis.
Ford sorprengué al món al 1914 oferint un salari als seus treballadors de 5 dòlars al dia, que en aquella època era més del doble del que cobraven la majoria d'aquests empleats. Aquesta tàctica li resultà immensament profitosa quan els millors mecànics de Detroit començaren a canviar-se a l'empresa Ford, portant amb ells tot el seu capital humà i experiència, incrementat la productivitat i reduint els costos de formació. Ford ho denominà "motivació salarial". L'ús de l’ integració a la companyia també resultà molt útil, quan Ford construí una fàbrica gegantina a la que entraven matèries primeres i sortien automòbils acabats.
Ford T
El Ford T aparegué al mercat l'1 d'Octubre de 1908 i presentava una gran quantitat d'innovacions. Per exemple, tenia el volant a l'esquerra, poc després la gran majoria de les altres companyies ho copiaren. Tot el motor i la transmissió anaven tancats, els quatre cilindres estaven encaixats en un sòlid bloc i la suspensió funcionava a través de dues molles semi el·líptiques. L'automòbil era molt fàcil de conduir i, més important, molt econòmic i fàcil de reparar. Era tan econòmic que, amb un cost de 825 dòlars al 1908 (el preu queia cada any). Pel 1920 la gran majoria de conductors havien après a conduir amb el Ford T.
El projecte consistia a fabricar automòbils senzills i econòmics destinats al consum massiu de la família mitjana americana. Fins aleshores, l'automòbil havia estat un objecte de fabricació artesanal i de cost prohibitiu, destinat a un públic molt limitat. Ford posà l'automòbil a l'abast de las classes mitjanes, introduint-los a l'era del consum en massa. El seu sistema de concessionaris locals va permetre que l'automòbil estigués disponible a cada ciutat de Nord Amèrica. Ford estava encantat de vendre als grangers, que miraven el vehicle com un invent més, per ajudar-los en el seu treball. Les vendes es van disparar. Durant anys es van batre els propis records de l'any anterior. Les vendes van sobrepassar els 250.000 vehicles al 1914. Per la seva part, sempre a la caça de la reducció de costos i una major eficiència, Ford introduir en les seves plantes al 1913 les cintes d'assemblatge mòbils, que permetien un increment enorme de la producció. Aquest mètode, inspirat en el mode de treball dels escorxadors de Detroit, consistia a instal·lar una cadena de muntatge a base de corretges de transmissió i guies de lliscament que anaven desplaçant automàticament el xassís de l'automòbil fins els llocs on successivament grups d'operaris realitzaven sobre ell les tasques encomanades, fins que el cotxe estigués completament acabat. El sistema de peces intercanviables, assajat molt abans en fàbriques dels Estats Units d'armes i rellotges, abaratia la producció i les reparacions por la via de l'estandardització del producte. Al 1918 la meitat dels cotxes a Amèrica eren del model T de Ford. Ford va escriure a la seva autobiografia que "qualsevol client pot tenir el cotxe del color que vulgui sempre i quan sigui negre”. Fins a d'invenció de la cadena d'assemblatge, en la que el color que se utilitzava era el negre perquè tenia un temps d'assecat més curt, sí que va haver Ford T en altres colors, incloent el vermell. El disseny va ser ferventment impulsat i defensat per Henry Ford, y la seva producció continuà fins a finals de 1927. La producció total final va ser de 15.007.034 d'unitats, rècord que es va mantenir durant els següents 45 anys.
Ford A
De manera anàloga al model T de Ford, el Ford A també va ser una construcció robusta i simple que, amb els anys, va ser sotmesa a revisions periòdiques a fi de modernitzar-la. Per a poder acontentar a una àmplia clientela, a més de la versió estàndard en limusina es van fabricar també diverses alternatives, com turismes sense capota, roadsters o cabriolets. Amb el Ford A, l'empresa va intentar igualment fer-se un buit en el mercat europeu. Amb aquest objectiu, des de l'estiu de 1928 es va produir el vehicle també a Berlín i amb això va començar l'expansió de Ford a Europa. Per al mercat europeu, la cilindrada del Ford A va haver de reduir-se per diversos motius fiscals a 2023 centímetres cúbics, pel que la potència també va disminuir a 28 Cv.
Invenció de la producció en sèrie
Tant Henry Ford com Ransom Eli Oils són a vegades senyalats, de manera massa simplista, com els "inventors de la producció en cadena", tot i que (com és el cas en la majoria d'invents), en realitat el desenvolupament de la cadena de muntatge va incloure molts inventors. Un requisit era la idea de parts intercanviables (que va ser un altre desenvolupament tecnològic gradual, del segle XVIII, sovint atribuït erròniament a un individu o altre). La primera cadena de muntatge mòbil de Ford (que utilitzava cintes transportadores), després de cinc anys de desenvolupament empíric, va començar la producció en massa als voltants del dia 1 d'Abril del 1913. Al principi, la idea va ser provada en sobre semblances, i poc després en el xassís sencer. De nou, tot i que és incorrecte dir que Henry Ford mateix va "inventar" la producció en cadena, és correcte dir que el seu patrocini del seu desenvolupament va ser essencial pel seu gran èxit al segle XX.
Aviació
Ford, igual que altres companyies automobilístiques, va entrar en el negoci de l'aviació durant la Primera Guerra Mundial, construint motors Liberty. Després de la guerra va tornar a la fabricació pròpia fins a 1925, quan Henry Ford va adquirir la Stout Metall Airplane Company. L'avió amb major èxit de Ford va anar el Ford Trimotor, cridat el Tin Goose. Utilitzava un nou aliatge cridada Alclad que combinava la resistència a la corrosió de l'alumini amb la duresa del duralumini. L'avió era semblat al Fokker V.VII-3m, i alguns diuen que els enginyers de Ford van amidar l'avió per a després copiar-lo. El Trimotor va volar per primera vegada el 11 de juny de 1926 i va anar el primer avió de passatgers amb èxit, que acomodava a uns 12 passatgers d'una manera mitjanament confortable. Va haver diverses variants que van ser utilitzades per l'exèrcit. En total es van construir uns 200 d'aquests aparells fins que la companyia va tancar per la caiguda de vendes produïda per la Depressió.
Antisemitisme
En 1918, un dels més propers col·laboradors de Ford i el seu secretari personal, Ernest G. Liebold, va comprar un periòdic setmanal, The Dearborn Independent, perquè Ford pogués publicar les seves opinions. Per a 1920 Ford es va convertir en un antisemita i al març d'aquest any va començar una creuada anti-jueva en les pàgines del seu periòdic. El periòdic va seguir funcionant durant set anys, des de 1920 fins a 1927, i durant aquest període Liebold va ser l'editor. El periòdic va publicar Els protocols dels savis de Sión, que va anar posteriorment desacreditat per una investigació del periòdic The Estafis de Londres. La Societat Històrica Jueva d'Estats Units descriu les idees que apareixien en el periòdic com contràries a la immigració, al sindicalisme, a les begudes alcohòliques i als jueus. Al febrer de 1921 el periòdic New York World va publicar una entrevista amb Ford en la qual va dir que «L'únic comentari que diré sobre els Protocols és que encaixen en el que està passant». Durant aquest període Ford va emergir com «un portaveu respectat per a l'extrema dreta i els prejudicis religiosos» arribant a tenir al voltant de 700.000 lectors del seu periòdic.
Juntament amb els Protocols es van publicar altres articles antisemites en The Dearborn Independent. En els anys vint es va publicar una recopilació de quatre volums denominada The International Jew, The World's Foremost Problem (El jueu internacional, el major problema mundial). Vincent Curcio escriu sobre aquestes publicacions que «eren distribuïdes molt àmpliament i van tenir gran influència, en particular en l'Alemanya nazi, on ni més ni menys que Adolf Hitler les va llegir i les admirava. Hitler va penjar la foto de Ford en la paret, i va basar diverses seccions de Mein Kampf en els seus escrits: és més, Ford és l'únic nord-americà esmentat en el seu llibre. Probablement es pot dir, tal com ho fa Lacey, que «cap nord-americà va contribuir tant al nazisme com Henry Ford». Steven Watts va escriure que Hitler «reverenciava» a Ford, proclamant que «faré el que pugui per a posar les seves teories en pràctica a Alemanya», i modelant el Volkswagen, el cotxe del poble, a imatge del Ford T». En Mein Kampf (escrita a mitjan els anys vint) Hitler va expressar la seva opinió que, «Són els jueus qui governen les forces de la Borsa de Valors a la Unión Nord-americà. Cada any els converteix més i més en els mestres que controlen als productors d'una nació de 120 milions. Però per a la fúria d'ells, només un Home, Ford, encara manté la total independència».
El jueu internacional(The International Jew)
El llibre va ser publicat en 1920 sota el títol complet de The International Jew: The World’s Foremost Problem (El jueu internacional: el primer problema del món), per The Dearborn Independent, un setmanari antisemita de dreta dirigit pel secretari privat de Ford, Ernest G. Liebold. El periòdic havia publicat també, i difós àmpliament als Estats Units, Els protocols dels savis de Sión. El jueu internacional és un extens llibre publicat en quatre volums, traduït a sis idiomes, entre ells l'alemany.1 El llibre va tenir una gran acceptació i va anar àmpliament distribuït entre els nazis d'Alemanya, i especialment Adolf Hitler, qui ho va utilitzar com una de les seves fonts per a escriure La meva lluita, on cita textualment parts del mateix, constituint-se Ford en l'únic americà citat per Hitler en la seva obra. Ford i Hitler es van admirar mútuament, i es col·ligaren financera, operativa i ideològicament per a dur endavant diverses activitats en conjunt. Aparentment Ford no va escriure personalment el llibre. Les denúncies per difamació i els judicis per part de la comunitat jueva van obligar a Ford a tancar The Independent en 1927. De totes maneres, Ford va ser condecorat per l'Estat nazi en 1938, rebent la Gran Creu de l'Àguila Alemanya, la major condecoració que pogués rebre un estranger. Després de l’ ingrés d'Estats Units en la Segona Guerra Mundial, en 1942, Ford va intentar detenir la distribució del jueu internacional, però en els fets el mateix va continuar sent difós fins al present.
Mort
Ford va patir un primer atac el 1938, després del qual va passar la direcció de la seva companyia a Edsel. La mort de Edsel el 1943 va treure a Henry Ford de la seva retirada. Tanmateix, amb una salut ja força deteriorada, va cedir la presidència el seu nét, Henry Ford II, el setembre de 1945, i es va retirar per complet. Va morir el 1947 d'una hemorràgia cerebral a l'edat de 83 anys en Fair Lane, i està enterrat al cementiri Ford de Detroit.
A la nit de la seva mort el riu Rouge de Michigan havia inundat l'estació elèctrica i havia deixat a la casa de Ford sense electricitat, per la qual cosa abans d'anar al llit, Henry i la seva dona van encendre espelmes i llums d'oli per il · luminar l' casa. Més tard, aquesta mateixa nit, just abans de l'alba, Henry Ford, el creador de la producció en massa, va morir en la mateixa atmosfera en la qual havia nascut 83 anys abans, amb la il·luminació de les espelmes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario